Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat...

La història de la cuina i la gastronomia catalanes és llarga, prolífica i molt rica. Ara que estem en dies de remembrança de com es feien anar els fogons en l’època medieval, ens sembla interessant recordar algunes coses que ens han cridat l’atenció.

Segons els historiadors i experts en gastronomia, és un mite urbà el que es mostra en les pel·lícules: nobles i reis menjant amb els dits de forma un xic satvatge. La cuina medieval catalana era molt refinada i variada. Segons els textos d’enFrancesc Eiximenis, del s.XIV, en aquella època “es cuidaven les maneres a la taula. Hi havia gurmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner”. A pagès i entre les classes més pobres, les coses eren més senzilles, però també s’han trobat receptes sofiticades de diversos farcits.

mostra del llibre de Sent Soví

Francesc d’Eiximenis i Robert de Nola són els principals referents de la nostra història culinària. Però el receptari més antic i escrit en català és el Llibre de Sent Soví. Data de 1324 i és d’autor anònim. Conté més de dues centes receptes i va ser un dels que va tenir més influència a l’Europa de l’època. De fet, es va arribar a parlar dels cuiners catalans com els millors del món. Això passava en temps de la Corona d’Aragó quan Catalunya havia conquerit bona part de la Mediterrània i mantenia bones relacions amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia, etc.

De fet, la cuina medieval catalana constava de gran varietat de productes: des de les nostres verdures de sempre als aliments aportats pels àrabs com l’albergínia, espinacs, taronges,… També es cuinava molt amb espècies com la canyella, pebre, safrà, clavell, cardamom,… i s’utilitzava sovint la fruita per cuinar: raïm, pera, codony, fruites del bosc,…i

Tastets d'embotit de Cansaladeria Medrán

també la fruita seca. Carn, aviram, tota mena de productes de caça i un ampli repertori de peix i marisc: des de la sardina al moll, llobarro, sàpia, pop, calamars, llagosta, crancs, etc. També es coneixia l’art de fer tota mena d’embotits, pernils i formatges. En aquest sentit, la tradició ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat, com es pot comprovar a les parades del Mercat Central de Sabadell.

I com es cuinava? guisat, estofat, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. També s’utilitzava estris diversos, molts de fusta, per menjar a taula.

Com veieu, la nostra és una cuina rica, variada de productes, sofisticada i que ve de lluny.