Gent de Mercat: en Miquel i l’Antònia

En Miquel, l'speaker del Mercat

En Miquel, l’speaker del Mercat

“Puc demostrar que no és cert que el Mercat sigui més car”

L’Antònia García fa 20 anys que regenta la parada d’aviram i caça, Antònia i Miquel al Mercat Central de Sabadell. Hi passa llargues jornades que comencen a quarts de 7 del matí. En Miquel Puigmartí, la seva parella, l’ajuda, però ell té la seva pròpia feina com a comercial de venda de llençols i tovalloles. Són d’aquells comerciants de tota la vida amb un alt sentit de l’atenció al públic. Mentre conversem, els dos estan pendents de la feina: els productes ben col·locats a l’aparador, unes paraules amables a les clientes,…són gent de Mercat.

El Mercat té fama d’oferir molts productes personalitzats, atractius per a la clientela. Quina és la vostra especialitat?

Les croquetes, diu l’Antònia. Es dóna el cas que una empresa de càtering que coneixem ens va oferir part de la maquinària que utilitzàven. Ens la vàrem quedar i fem unes croquetes boníssimes i molt variades.

L'Antònia està pendent de tot a la parada

L’Antònia està pendent de tot a la parada

Fem les típiques, però també en tenim de verdura i formatge de cabra, de pernil ibèric, de bolets i moltes més. De fet, l’encarregat de fer-les és el Miquel. Als dos ens agrada molt la cuina. A casa anem fent proves i, quan troben un bon resultat, el posem en pràctica i l’oferim als nostres clients.

Sempre que el Mercat fa un acte públic li demana a en Miquel que faci d’speaker, d’animador. Com és això?

És que jo vaig treballar molts anys a la discoteca Albatros fent d’animador. Era molt bo fent aquella feina i, com que “quien tuvo retuvo” doncs quan m’ho demanen, no tinc cap problema en donar un cop de mà. Soc membre de la junta del Mercat i sé el que costa tirar endavant tot plegat.

Antònia, quantes hores et passes treballant al Mercat cada dia?

Arribo cap a quarts de 7 del matí i treballo fins a l’hora de tancar el mercat al migdia, a les dues. A la tarda només obro els dijous i els divendres. Aprofito la resta de tardes per fer cursets i estudiar una mica coses que són útils pel negoci. He fet cursos d’informàtica, de gestió comercial, etc. Penso que és important anar-se reciclant. D’altra banda, tenim un fill de 12 anys i he tingut la mare malalta uns quants mesos. Això també comporta molta feina. Vaig força de bòlit, però segurament com tothom. La feina de comerciant al mercat és força esclava. T’ha d’agradar molt. Però jo tinc molta facilitat per desconnectar i dedicar-me a d’altres coses quan surto de treballar.

Parleu-nos d’aquesta mena de màgia que té el Mercat i que fa que agradi tant a la gent

Més que de l’ambient, m’agradaria parlar de la gran professionalitat dels paradistes i de la

En Miquel atén una clienta i l'Antònia prepara la comanda

En Miquel atén una clienta i l’Antònia prepara la comanda

qualitat que oferim tots plegats. Puc demostrar que el pollastre del mercat, per exemple, sembla més car que el que es ven al súper però, en realitat és més barat….

Si, el Mercat Central té fama de ser car…

Doncs no és cert -diu en Miquel amb gran convicció-. Mira, el pollastre que es ven al mercat és fresc, acabat de matar, el del súper no. A més, nosaltres el preparem al gust del client: que si separem peces i les posem en safates a banda, que si desossem les cuixes i fem el pit a filets, etc… tot això no té preu! I ho fem amb ganes i alegria perquè ens agrada que la clientela quedi contenta. Oferim receptes, consells, assessorem,… Això ho fan al súper? No. Per tant, quan es parla de preu, cal tenir en compte tots els aspectes no només uns quants. D’altra banda, un ha de saber comprar al mercat. Si busques, sempre trobes bons preus i molt bona qualitat.

Això està clar que les clientes de sempre ho valoren força, però i el jovent? És una generació que vol les coses ràpid i sense haver de gastar massa temps en la compra, no?

Doncs t’he de dir que la majoria de gent que ve a comprar els divendres i dissabtes són gent jove. Com que treballen i molts tenen fills petits, no poden venir entre setmana. Ens truquen per fer la comanda i ho venen a recollir quan tenen temps, a finals de setmana. Estem notant que hi ha força jovent que ve al mercat.

I acabem l’entrevista quan l’Antònia atén el telèfon per apuntar una comanda mentre en Miquel conversa amb una clienta a qui coneix de fa anys i panys.