“Es comença a notar una certa recuperació econòmica”

En Joan Pareras és el titular de la parada Peix de platja Joan. Ell i la seva dona, la Mireia Domènech són autèntics amants del peix i es nota. Quan en parlen, se’ls il·lumina la cara i et transmeten unes ganes immenses de menjar-ne. De fet, aquesta que us escriu no va poder evitar de comprar uns talls de salmó que, cuinats segons els consells de la Mireia i en Joan, van quedar boníssims!

Joan, quan temps fa que et dediques al comerç del peix?

Jo volto pel Mercat Central des que vaig néixer. Els meus pares van obrir la parada a principis dels anys seixanta. Els meus records més antics inclouen sempre el Mercat. Quan vaig acabar el COU i havia de fer la selectivitat, els pares ja es feien grans i necessitaven que els ajudés. Aquí és on vaig decidir afegir-me al negoci familiar. Ja fa uns 20 anys que soc el titular la parada i no me n’arrepenteixo gens ni mica. Les coses em van força bé.

A la parada, però, no estàs sol. Com us organitzeu?

A la parada hi treballem 3 professionals: la meva dona, la Mireia, que s’encarrega de fer totes les safates de producte preparat i és l’especialista en receptes i consells. La meva germana, Pepita, ens ajuda a les tardes i els dissabtes. Jo soc el que em llevo a les 3 de la matinada i vaig a Mercabarna a comprar el producte i, evidentment, tots atenem la clientela.

A les 3? Cal anar tant d’hora a Mercabarna?

I tant! A mi m’agrada triar el millor producte possible, que és el que ofereixo a la meva parada i és al que està acostumada la meva clientela. A Mercabarna, el primer que arriba té més possibilitats d’escollir les millors peces. Per a mi això és molt important.

Mireia, tu fas de peixetera per amor al Joan?

Podríem dir que si. Jo soc gemòloga i treballava en joieria. Vaig conèixer en Joan i vaig canviar les joies per les joies del mar!. Jo també soc molt amant del peix. De fet, és el plat principal a casa. Pràcticament cada dia mengem algun peix o altres. Ens encanta.

Fora de la feina, en Joan i la Mireia tenen poc temps però l’aprofiten en allò que més els agrada: el futbol (en Joan es declara fan culé) i viatjar.

És cert. Ens encanta conèixer altres ciutats, països, altres realitats socials. Per exemple, som la única parada de peix del Mercat Central de Sabadell que oferim sushi i sashimi fet per nosaltres. Vam visitar el Japó i ens va agradar molt tot el seu món gastronòmic. Vam decidir incorporar-ne una petita part a la nostra oferta de productes.

Diuen que, amb la crisi econòmica la venda del peix és una de les que s’ha ressentit més. Com estan ara les coses?

Nosaltres vàrem començar a notar la crisi l’any 2011, de manera molt acusada. Les vendes van caure en picat. Però enguany comencem a notar una certa millora. Comencem a remuntar. Es nota poquet, però es nota.

Hi ha moltes parades que donen receptes, però vosaltres teniu el vostre receptari propi amb carpetes i tot! Això és cosa teva, Mireia?

Les clientes sovint et pregunten: com podria cuinar això o això altre? I, al principi, els ho explicavem de paraula i ja està. Però, mica a mica, vàrem pensar en fer-ho millor. Em vaig dedicar a escriure receptes, recollir-ne algunes de les inventades per les nostres clientes, buscar-ne d’altres que són molt típiques, etc. Ara ja en tenim més de 40. S’ens va acudir de regalar carpetes amb el nostre logotip a la clientela perquè les vagi guardant.

És una gran idea! Com tots els consells que doneu per cuinar el peix i el marisc correctament. Dóna’m un consell, siusplau!

Doncs mira, et diré, per exemple, que és un pecat mortal cuinar el salmó amb oli. És més bo si es cou aprofitant el seu propi greix. Un altre consell: no descongeleu mai les gambes deixant-les a sobre del marbre. El millor és, mitja hora abans de cuinar-les, esbandir-les amb aigua. Això és el correcte per conservar tot l’aroma i les característiques saboroses de la gamba.

Acabem la conversa quan unes clientes s’acosten a la parada. Compren safates que contenen ventresca de tonyina. Uns talls lluents que fan obrir la gana. La Mireia explica que algunes clientes li diuen que la parada Peix de platja Joan sembla l’aparador d’una joieria.