El quiosquer del Mercat

“M’encanta treballar de cara a la gent”

Tothom el coneix al Mercat Central de Sabadell. Ell sempre va amb el somriure a la cara. Atent amb els companys i els clients, es menja una napolitana de xocolata que li ha portat un client per esmorzar, mentre xerra amb nosaltres. És en David Martínez, el quiosquer.

David, que aprofiti! T’han invitat a esmorzar?

En Joan Puig – un sabadellenc de 85 anys, alt i amb una fesomia molt semblant a la de l’avi Macià- és un client que ve a buscar el diari, em porta una napolitana i fem petat la xerrada una estona. També hi ha una senyora que em porta ensaïmades! Hahaha!!! Però això són les postres, eh! Jo ja m’he menjat l’entrepà mentre muntava la parada.

El quiosc del Mercat és una mena de muntanya de tota mena de publicacions. Diaris, revistes, i també llaminadures, material de papereria…..Ja t’hi entens amb tant de material i tant poc espai?

Si, i tant! Com que estic jo sol, sé on està tot. Ho ordeno deixant més a mà els productes que es venen més. Per exemple, els diaris, les revistes del cor i els fascicles és el que està al davant. Després tinc revistes més especialitzades i tota la resta.

D’on et ve això de dedicar-te a quiosquer?

Tinc 36 anys. Jo abans treballava a l’empresa tèxtil i ajudava el meu pare i el meu germà en el quiosc que tenen a l’Eix Macià. Quan es va estrenar el Mercat reformat, l’any 2004, vaig saber qui havia una parada en traspàs i me la vaig quedar. No és habitual trobar un quiosc dins d’un mercat de producte fresc. Al principi no sabia què tal m’aniria, però estic content. En certa manera, la crisi m’ha beneficiat perquè han tancat moltes llibreries i ara la gent ve aquí a comprar.

Quin és el retrat robot del teu client habitual?

Entre setmana ve gent de més edat. Les dones venen a buscar, sobretot, revistes del cor i també algun diari. Els homes compren diaris. La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, l’Ara, etc. Els dissabtes, ve gent més jove a buscar la premsa. Abans, es venia molt el Diari de Sabadell. Ara, com que només surt tres dies, la gent s’ha acostumat a comprar altres diaris, però els dissabtes, el Diari de Sabadell és el més venut i amb diferència.

I, a més dels diaris habituals, què et demana la gent?

Revistes i, segons l’època de l’any, altres coses. Per exemple, ara que comença el curs, hi ha molta gent que comença a fer col·leccions per fascicles. No tothom les acaba, però, uns quants, si. També tinc revistes italianes i angleses per uns clients que m’ho van encarregar i les porto expressament per a ells.

Explica’ns el teu “dia a dia”

Vinc al Mercat cap a les 7 del matí. Recullo els paquets de diaris i revistes que m’han portat els distribuïdors i, el primer que faig, és anar a repartir la premsa als bars del voltant que són clients meus des de fa molts anys. Després munto la parada i, a les 8, quan obre el Mercat, ja ho tinc tot a punt. A partir d’aquesta hora, atenc la clientela fins a les 2. També subministro diaris i material d’oficina a les parades que m’ho demanen. A la tarda, em dedico a fer feina de “papers”, la gestió administrativa del negoci, i descanso. Els divendres a la tarda també tinc la parada oberta, i òbviament, els dissabte al matí en l’horari habitual del Mercat.

Quan voltes pel Mercat, t’adones que et coneixen a totes parades. Ets el més famós! Hi estàs d’acord?

Hahahahaa!!! Soc el més antipàtic del mercat! M’agrada molt treballar de cara a la gent i intento ser un bon professional. El somriure i la simpatia em surten soles. Jo soc així de feliç! M’agrada tenir un tracte de confiança.

A què et dediques a banda de treballar un munt d’hores al Mercat?

Tinc un grup d’amics amb el que jugo a paddle, surto a córrer, soc molt futbolero i del Barça, i també m’encanta viatjar. He visitat bona part de les capitals europees i també he anat més lluny com ara al Perú o Mèxic.

Un parell de senyores, amb el cistell mig ple, s’acosten al quiosc d’en David per comprar el diari. El deixem atenent la clientela i reordenant el material de la parada perquè faci més goig.