L’escudella de Nadal

Taula de continguts

Arriba aquella època de l’any en la qual, el Mercat bull d’activitat comercial i les cuines s’omplen d’aromes diversos, olles, paelles, safates del forn i tota mena d’ingredients, condiments i estris per preparar el millor dinar de l’any.

Olla d'escudella de NadalUn dels plats estrella d’aquestes festes a Catalunya és l’escudella de Nadal. Diuen els experts en gastronomia que l’escudella i carn d’olla és el plat de sopa documentat més antic d’Europa. Existeixen textos del franciscà medieval,  Francesc Eiximenis que diuen que, al segle XIV, era un plat que menjaven tots els catalans cada dia. Segons que sembla, en aquella època les famílies pageses bullien les restes de la collita juntament amb altres aliments que tenien en el rebost.

El llibre Corpus de la cuina catalanade l’Institut de la Cuina Catalana, afirma que “la cuina és l’estratègia alimentària humana, que es basa en l’aprofitament sostenible dels productes de l’entorn, més aquells altres que el comerç és capaç de fer arribar”. A Catalunya, la cuina tradicional ha estat, durant generacions, la base de la nostra alimentació i ha anat evolucionant amb el temps. Per això, actualment podem trobar escudella de Nadal feta de moltes maneres. Però, l’original, la tradicional que es remunta a l’Edat Mitjana, perdura en el temps.

L’escudella de Nadal es fa bullint la carn d’olla (cansalada, botifarra negra, blanca, pilota, carn magra de vedella, una mica de xai, un pit de gallina o pollastre, una mica de careta o orella de porc) amb llegums com cigrons, patata i col. També s’hi sol afegir ceba o porro, api,pastanagues i un o dos grans d’all. De fet, aquests són els ingredients bàsics, però no té una recepta concreta, ja que és un plat tradicional i cada persona l’elabora a la seva manera.

Segons la història gastronòmica catalana, antigament la pilota era un menjar de cada dia i es feia només amb molla de pa i cansalada. Es feia bullir amb la carn d’olla (carn diversa que quedava en el rebost) i es barrejava amb verdures. Si sobrava carn d’olla, es passava per la paella i es servia freda amb una mica d’amanida. Però, tot i ser una menja força habitual, existia la versió de festa o de festa grossa, la de Nadal. Aquesta, segons la tradició, havia de contenir “els quatre evanlegistes”: porc, gallina, vedella i xai.

A Sabadell són moltes les llars que conserven la tradició. I, per Sant Esteve, canelons,….però ja és una altra història.

Darreres entrades